Sempre amb la
intenció de sentir-nos fràgils per fer coses poderoses, de persones, per
persones...
Aquesta es pel meu fill que camina i lluita com només ho fan els valents, amb les mans buides i el pit descobert, sense escut i el cor ple de romanticisme, no hi ha camins, només un cel i un horitzó on descansar per demà seguir buscant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario